Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 4 de septiembre de 2011

PRIMERA SETMANA

04.09.11
SHANGAI. Massa coses han passat aquesta última setmana com per explicar-les totes en un paràgraf. Els dos primers dies van ser una mica estressants perquè havíem de fer moltes coses i portàvem un jet lag bastant important. Ara ja estem instal·lats, tot i que sense internet a l'habitació (avui és el 2n dia que em puc conectar).


Demà teòricament comencem classes, però aquí els professors gairebé no saben ni què hem vingut a fer, així que tot és bastant confús. Això sí, no ens podem queixar gens del tracte que rebem dels xinos, tal com diem aquí som VIPs. A cadascun ens han posat dos "sherpas" (estudiants del mateix màster) que estan a la nostra disposició perquè ens sentim a gust al seu país!


D'esport l'únic que he fet és caminar i caminar, que combinat amb menjar poca cosa més que fideus, cuixes de colom, bocates de porra i pan de lemba pel carrer, fan que acabi el dia esgotat. Tot i així, estic content perquè ja tinc el gimnàs localitzat a la uni. I per si de cas, també hem trobat bastants gyms de carrer on s'hi veuen tot tipus de personatges.






3 comentarios:

  1. Per fi tenim notícies teves!!! Tot costa al principi, però tot s'anirà posant a lloc i esperem que els "xinos" us facin els dies, mesos... fàcils i agradables de passar.
    La foto dels gims de carrer divertida,especialment el xinès que s'hi posa bé. Per cert, a Sabadell, d'aquests -gims,no xinos-, també n'hi ha...
    I l'internet a l'habitació quedarà resolt o el tindreu "prohibit"?
    Bé. Esperem que vagis actualitzant el blog i que gaudeixis de l'estada i els estudis!. Records de tots quatre i un petonàs.
    Anna, Clara, Toni i Mireia

    ResponderEliminar
  2. Veig que ja està immers.

    El Marc i l'Ona ens pregunten sovint per tu: quan marxa, com hi ha anat, en què parlen a Xina, ...?

    D'aquí ben poc escriuras estranyat per la rapidesa amb la que han passat els primers 11 mesos.

    Força!

    MoMo (Marc, Ona, Mireia i Oriol).

    ResponderEliminar
  3. Nil, Els avis són els últims a dir-te res perquè aquests sistemes tan moderns ens depassen una mica però això no vol dir que no pensem molt en tu i que vulguem desitjar-te que tot et vagi molt rebé. Ens agrada molt veure fotos del lloc on ets. Ens n'enviaràs també de la Uni? Com és de gran? Ànims, Nil. Tu pots. Els avis Borrell.

    ResponderEliminar