Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 26 de septiembre de 2011

INCREIBLE!!

26.09.11
SHANGAI. El que va passar ahir es l'ultim que m'hagues imaginat que em passaria a Shanghai. Un amic xino, el Huang, fa bici de ctra, i m'ha prestat la seva bici les proximes 3 setmanes!! I a mes m'ha ensenyat una ctra a 15 min de la uni sense semafors i amb pocs cotxes, on es poden fer voltes a un circuit de 4 km.




A vegades m'enrecordo del Ribo i penso: quina enveja, segur que esta anant cada dia de La Seu a Puigcerda i pujant la Collada, la Creueta, l'Envalira, etc. Pero se que quan torni i recuperi la forma deixare de veure com la seva roda se'n va lentament a les rampes dures de la Tres Nacions. Enlloc d'aixo, em girare i veure com es ell qui es retorsa sobre la bici! Aqui teniu una foto d'una cursa pujant la Bonaigua aquest any passat, quedaven pocs metres perque se m'escapes... 



Publicado por en

3 comentarios:

  1. Anónimo26 de septiembre de 2011, 5:16

    Ni, està de conya que puguis continuar practicant allò que era part del que més et motivava el teu dia a dia. Solament cal veure el teu comentari optimista referent al teu rival idílic de les cicloturistes.
    Recordo molt bé aquesta cursa i, també, la foto. La bellesa del paisatge i la inteligència de com la vas afrontar: alimentació ben pautada i prudència a les baixades, especialment les que obren la Vall d'Aran. La teva bona classificació (45/588) ho avala.
    Veient les fotos, el que dius i la forma en què ho dius, no queda cap dubte que el de La Seu haurà de mirar endavant per saber on ets quan recuperis aquestes carreteres pirenaiques.
    Una abraçada i contina amb el "Bicing Xinés".
    JoC (el pare)

    PD: perquè et situis amb el que va passant a les terres natals: ahir darrera cursa taurina a Barcelona que per llei catalana han quedat abolides

    ResponderEliminar
  2. Anónimo27 de septiembre de 2011, 13:07

    Hola Nil, avui estic a casa l'àvia i he entrat al blog. M'ha agradat saber notícies teves i veure't anar amb bici a la Xina. No vam poder venir a la festa de despedida perquè tornàvem de Mallorca. Espero que t'ho estiguis passant molt bé, i per cert els xinos són simpàtics?
    De la teva cosina Aina.

    ResponderEliminar
  3. Anónimo27 de septiembre de 2011, 19:56

    Hola Aina! Doncs els xinos son una mica rarets: dinen a les 11.30 del mati, mengen amb palillos i no amb cuberts, es posen a fer estiraments al mig del carrer, etc. Pero son molt simpatics!:) Espero que tot vagi be per BCN!

    Nil

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)