Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 25 de septiembre de 2011

FINS AVIAT SHIFU!

25.09.11
SHANGAI. Ahir va tornar cap a Barcelona el Santi, que en aquestes primeres setmanes ha estat el nostre mestre (en xines "Shifu") de l'enorme ciutat on vivim. Ens ha portat a les millors discos (el Manhattan no conta eh Shifu jaja), a veure el Barsa en un pub irlandes menjant una bona hamburguesa,...i sobretot a saber recalibrar els nostres gustos. Gracies per tot i que sapigues que quan tornis al gener ja hauran caigut uns quants 88 jaja tu ja m'entens!



Sabeu qui hi ha a East Nanjing Road, el Passeig de Gracia de Shanghai? Si, el Mourinho. Deixant clar a priori que el Guardiola es el millor entrenador del mon actualment, la gent que em coneix sap que li tinc un apreci especial al portugues.

 

2 comentarios:

  1. Hola Nil,
    Avui he repassat tot el teu blog i veig que ja vas adaptant-te, o així m’ho sembla, a la teva nova vida. Has tingut un guia i tens bons companys amb que compartir les sorpreses i novetats d’aquest país.
    Amb lletra petita t’haig de dir que el que la majoria de nosaltres sentim es pura (encara que amb t també quedaria be) enveja de la teva situació.
    Consell (si me l’admets): Ulls ben oberts i tu com una esponja. Cada dia és una nova oportunitat, no els desaprofitis, sinó és com morir lentament.
    Xavier B

    ResponderEliminar
  2. Tal como hizo Xavier B me acabo de leer todo tu blog y estoy feliz de ver lo que estás viviendo pero sobre todo porque sé que todo esto te enriquecerá enormemente. Una aventura de estas solo ayuda a hacernos crecer y ver el mundo con más respeto y paciencia. A sguir VIVIENDO!!! Pablo

    ResponderEliminar