Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 5 de septiembre de 2011

PASSANT-HO BÉ

05.09.11
SHANGHAI. L’arribada a Shanghai dimarts passat va ser accidentada, i mai millor dit. De camí a la universitat amb taxi un camió li va reventar el retrovisor al taxista mentre ens intentava avançar en una caravana. I no va ser casualitat, perquè aquí es tracta de veure qui és el que aguanta més sense cedir. Quan creues un carrer caminant el que mai s’ha de fer és mirar als ulls el conductor, sinó mirar al terra perquè frenin ells! Així és com va quedar el retrovisor del taxista…



Per tenir l’energia per aguantar tot el dia, ens alimentem bé a base de fideus i arròs…



Tothom qui em coneix sap que no m’agrada gaire la festa. Doncs he d’admetre que mai m’ho havia passat tan bé sortint de farra com el dissabte passat en una disco pija del centre de Shanghai. Hi havia poca gent internacional, però l’ambient i la música van estar a l’alçada! I és que amb aquestes fotos no cal afegir cap més comentari…







No hay comentarios:

Publicar un comentario