Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 19 de septiembre de 2011

NYAM!

20.09.11
SHANGAI. Quan tornavem de festa divendres passat, l'Olau va tenir una conversa surrealista amb el taxista per tal que ens digues un bon lloc per tastar la carn de gos. I dit i fet, dos dies despres, i no sense perdre'ns durant dues hores pels carrers mes autentics de Shanghai, va arribar el moment.




Sincerament, no va ser res de l'altre mon, es molt mes bona la vedella! Aixo si, estar menjant gos rodejats de xinos, perduts per Shanghai i tenint un debat sobre la independencia de Catalunya es quelcom que no oblidare mai! L'anecdota va ser al sortir, quan vam veure aquest gosset. Aqui teniu l'Olau, que sembla que no en va tenir prou.


2 comentarios:

  1. Apa! Quan els hi expliqui el que has menjat al Marc i a l'Ona fliparan.

    Em fa molta gràcia perquè que pensen molt en tu: de tant en tant l'Ona diu "Qui hi ha a la Xina? El Nil!!". I el Marc vol que preparem un mapamundi assenyalant on és la Xina per a portar-lo a l'escola i explicar als seus amics que té un cosí que està allà " i que està molt lluny, perquè dorm quan nosaltres i estem desperts, i està despert quan dormim".

    Molts petons

    MOMO (Marc + Ona + Mireia + Oriol)

    ResponderEliminar
  2. Ves... esto sí que me costaría. Le tengo tanto cariño a los perros que ..... no sé.... creo que debería estar en el lugar para poder verlo. Siempre las cosas se ven con prismas diferentes depende desde donde se enfoquen ¿no?.Un abrazo. Pablo

    ResponderEliminar