SHANGHAI.
Com vaig prometre que faria, per fi ha arribat el dia de parlar del Moro. El Moro ha estat un dels llocs que mes he frequentat a Shanghai durant aquests mesos. No es res mes que un restaurant a peu de carrer al costat de la universitat de Tongji. El vam descobrir els primers dies quan investigavem els seus voltants, i des del primer moment va tenir molt d'exit.
No es pot dir que sigui un local de 5 estrelles, mes aviat al contrari. Com va dir el pare del Santi quan el vam portar, sembla el tipic bareto de carretera espanyola abandonada. Tot i que el Moro no es caracteritza per la seva higiene i netedat, el poder menjar per tan sols 1 euro en quantitat, qualitat i varietat ho compensa tot. I es que un mai surt amb gana del Moro. Al contari, surt molt satisfet despres d'engolir un 土豆牛肉饭不要蔬菜 (arros amb carn i patates pero sense verdures), un 牛肉炒饭 (arros fregit amb carn) o un 袭红色蛋炒饭 (arros a la cubana), que son els meus plats preferits. I la pasta es fresca del moment!!
Amb el pas del temps, ens hem adonat que Shanghai esta ple de Moros. No de persones musulmanes, sino de restaurants com aquest. Pero fins ara mai cap ha arribat a igualar el del costat de Tongji, el qual s'ha convertit en l'oficial.
Els propietaris del Moro son d'Urumqi, una regio de Xina musulmana. L'unic que no m'agrada d'ells es la separacio de funcions tan clara que hi ha entre homes i dones. Mentre els primers basicament es dediquen a cobrar, rebre els nous clients i com a molt portar-te la sopeta que acompanya el plat, les dones i filles estan a la cuina i amb prou feines hi surten. Fins i tot, un dia que vaig anar a donar-li els diners a una de les dones, aquesta va anar a cridar el seu marit que aleshores estava mirant una pel.licula perque em cobres...
Ningu que vingui a Xina i li faci de guia s'escapara de venir al Moro. Aixi, com no podia ser d'altra manera, quan els pares van venir a Shanghai, van tenir-hi parada obligatoria.
I com tampoc podia ser d'altra manera, estic escrivint aixo amb la panxa ben plena despres de venir del Moro amb el Coke al sortir de classe.
Hola Nil! me'n recordo molt del dia que ens vas portar al Moro. Tal com dius s'hi menja força be, sobretot tenint en compte que et fan la pasta fresca al moment. Estic segura que hi tornarem, oi?
ResponderEliminarUna abraçada
Lou
Hola Nil des de Vilanova!!!
ResponderEliminarMolt bé tota l´explicació del Moro!! m´ha quedat clar que relació qualitat preu perfecte, que qualsevol convidat teu i farà parada obligatoria i que la separació de gèneres segons funcions esta molt delimitada, potser és com no deixar sortir del metro abans d´entrar-hi o les escupinades pel carrer, potser elles no ho viuen com un fet discriminatori, si més no em consola el pensar-ho!!
Salut!!
Eva Cabutí
Hola Nil,
ResponderEliminarpots estar segur que mai hagués entrat al mro si no hagués anat amb tu.
I estigues segur també que ara, cada cop que em deixi caure per Xangai, hi aniré a gastar-me l'euro a canvi d'uns quants bons plats.
JoC
Hola Nil,
ResponderEliminarQuan parles de l'arròs a la cubana, parles de 西红柿蛋炒饭?? 袭红色蛋炒饭 no és cap plat...
A.d'A.