SHANGHAI. Tenir un blog i mantenir-lo viu de forma mes o menys constant al llarg de tants mesos no es facil. Hi ha periodes, com per exemple just aterrat a Xina o durant el viatge a Vietnam, en que falten linies per escriure-ho tot, pero n'hi ha d'altres, com en el darrer mes o m'atreviria a dir avui mateix, en que un no sap que escriure.
Es una crisi d'idees temporal? No ho se. En qualsevol cas, la "rutina" mes o menys estable que he adquirit darrerament sumada a que estem en els dos ultims mesos academics abans de l'estiu no ajuden gaire. Tot i aixi, i despres d'un mes d'abril en que nomes he penjat 7 miserables entrades, ara m'he proposat com a minim actualitzar aquesta pagina dia si, dia no. Per tant, als pocs seguidors que dec tenir els dic: Al loro!
En un dia de gossos com avui, un al.lucina quan surt a buscar uns fideus al local de la cantonada i es troba amb una baralla entre dues senyores grans al mes pur estil "Ehto eh el Bronx!". Francament, ha sigut esperpentic. Llastima que no pugui pujar el video, perque realment val la pena. A vegades estan ben sonats aquests xinos!
Estimat Nil,
ResponderEliminarSi en algun moment tens crisi d'idees, explica'ns més coses de:
Les classes a la universitat.
Tecnologia a les aules, recursos que utilitzen els profes...
La informació que ens arriba dels estudiants xinesos és molt dura.
Pel que jo sé tu tens molt bones notes.
Un petonàs
Mercè
Nil,
ResponderEliminarAhir vam estar al Planetari Bombolla Del Cosmocaixa i quan ens van ensenyar la Terra la monitora va di: tan si estas a Xina com a Africa es veu la lluna.
I al davantbde tots els nens i pares (n'hi havia uns quants) el Marc va dir: doncs jo tinc un cosima Xina!!!!
Molts petons!
MOMO
El ganxo de dretes de la de vermell va ser Llegendari
ResponderEliminarby Renminem