TEMPS DE FORMIGUES

30.07.12

SHANGHAI. Avui explicare una historia. Hi havia una vegada dos mons diferents, pero convivint en el mateix espai fisic: el de les formigues i el dels escarabats. Des de sempre, els estandards de vida del mon dels escarabats havien estat mes alts. Per aixo, moltes formigues acceptaven treballar al mon vei rebent molt poc a canvi, amb l'esperanca que algun dia podrien arribar a viure com un escarabat.

Amb el pas dels anys, els escarabats, creient-se superiors i cada vegada amb aspiracions de vida mes elevades, van comencar a deixar de fer les feines mes pesades perque les fessin les formigues, que amb la seva cultura de l'esforc i el treball, feien sense queixar-se. I llavors, van comencar els conflictes entre els escarabats, que nomes miraven el seu melic. Fins que un dia, els escarabats es van adonar que les formigues, a base del seu treball, havien anat enviant part del sou al seu mon, que creixia sense parar.

I la situacio es va invertir. Mentre al mon dels escarabats predominaven les envejes, la desesperanca i la desmotivacio per no tenir objectius, al mon de les formigues tot creixia a passos agegantats i cada cop el nivell de vida era mes alt. Tan es aixi, que alguns escarabats, veient que en el seu mon no tenien res a fer, van decidir apostar fort i oferir-se a les formigues.

Pero cada vegada eren mes els escarabats que abandonaven el seu mon - cada cop mes enfonsat i gris -  i cada cop eren mes les formigues que tenien la mateixa forca que els pesos pesants de l'altra raca animal. I, un dia, les formigues es van adonar que ja no necessitaven els escarabats. Que el seu mon ja havia crescut suficientment com per desprendre-se'n. I, aquest dia, van comencar a posar totes les pegues possibles perque no entressin mes escarabats al seu mon.

 

Aquesta fabula es per dir que el viatge que tanta il.lusio em feia i que anunciava en el post anterior esta en perill de cancel.lar-se. I tot perque els xinos cada vegada posen mes dificultats als estrangers que venen a Xina. Tant l'Adria com el Santi, els meus companys de pis, no han pogut renovar el visat per un mes mes. Tenint en compte que Hong Kong sembla que tambe ha tancat l'aixeta, l'unica solucio possible per ells es tornar a Espanya, demanar el visat alla, i tornar a Shanghai. Aixo es el que ha fet el Santi. Pero no es el cas de l'Adria, que si avui mateix Tongji no li fa un paper per renovar el visat fins al Setembre, o ha de provar sort amb Hong Kong, arriscant-se a no poder tornar entrar a Xina, o ha de tornar a Barcelona. En aquest cas, el viatge que teniem pensat, es quedaria en aixo, en un pensament. Creuo els dits perque tot s'arregli...