SHANGHAI. Comenco a estar fart d'aquesta situacio. Una cosa es que per arreglar un aire condicionat hagin de venir uns operaris a casa dos o tres cops. Entenc que a vegades els aparells electrics es resisteixen a funcionar. Pero que en l'ultima setmana cinc dies haguem hagut d'estar a casa tota la tarda perque venen a fer encara no se que, em sembla massa. I mes quan cada vegada diuen que tenen clar el problema que han d'arreglar, pero marxen i el problema segueix igual. A vegades fins i tot pitjor. Potser el tenen clar, i potser tambe l'arreglen, pero en el proces es carreguen quatre coses mes.
A mi m'es igual que es passegin per casa mentre jo hi soc. El que no m'es igual es que per haver d'estar a casa mentre hi son, no pugui fer tot el que m'agradaria. Ja sigui anar al gimnas, anar a sopar fora, posar-me a estudiar xines o aprendre a tocar la flauta. I es que mentre son a casa, aixo es una caldera i no es pot fer res. Per no haver-hi, no hi ha ni internet...
I no vull que s'interpreti aixo com una critica agressiva als pobres electricistes xinos que es pengen de la finestra d'un 18e pis sense corda. Mes aviat va dirigit a la senyora que em va llogar el pis, que des del principi coneixia el problema i m'ha posat totes les dificultats possibles per arreglar-lo. Igual que en el seu moment va fer amb un dels lavabos i que fara amb qualsevol altre problema que tingui.
La factura ja puja als 600 euros. Esta clar que la pagara ella, pero la questio es: i a mi qui em torna el meu temps?
No hay comentarios:
Publicar un comentario