SHANGHAI. Des de que dimarts es va avancar a dissabte l'examen que en principi havia de ser per la setmana vinent, no estic gens be. De sobte m'han entrat els nervis, les presses, el voler-ho saber tot i veure que no hi ha temps suficient, etc. En definitiva, el que se sol anomenar el sindrome de l'estudiant - deixar-ho tot per ultima hora -.
El fet de ser l'unic examen de Camins d'aquest semestre, i que a mes el professor sigui el meu tutor, accentua encara mes aquesta mala sensacio, que jo anomenaria auto-pressio. D'altra banda, ja m'esta be que sigui aixi, perque jo sempre he dit que sota pressio es quan rendeixo millor.
A Barcelona, al desplacar-me sempre en bici, mai utilitzava el metro. A Shanghai es tot el contrari...quantes hores dec haver passat ja en aquests trens subterranis xinesos tan moderns? Normalment aprofito els trajectes per escriure caracters xinesos, pero avui tenia altres prioritats: repassar i repassar mes conceptes d'hidrologia...
Per rematar el dia, un dels meetings que tant m'agraden amb el meu tutor i altres alumnes. Per sort, avui ha estat mes distes de l'habitual, gracies a les presentacions de tres alumnes francesos, que dona la casualitat que estudien xines amb mi. Tot i que a la foto amagui un somriure, per dins no estic be...Que arribi dissabte ja!
ÀNIMS NIL!!!
ResponderEliminarTe'n sortiràs
Un petó
Lou