SHANGHAI.
Aquest es el Crispat, des de fa un parell de dies nou membre del pis de Renmin. El vam trobar abandonat en una caixa al carrer, juntament amb el que debien ser els seus cinc germans. Sense dubtar-ho ni un segon, vam decidir que n'haviem d'acollir un a casa, abans que vingues un xino i se l'emportes per cuinar-lo, o simplement es quedes alla tirat.
El mes gracios de tot es que fa temps vam estar pensant de comprar un gatet, pero per mandra a donar el pas l'opcio va quedar desestimada. El fet de trobar-nos-el abandonat al carrer davant de casa, ho va deixar en safata. Es del barri! Com se sol dir en aquests casos, si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma.
Fins avui ha estat totalment acollonit: sota el sofa el 100% del temps, amagant-se de nosaltres, i gairebe sense menjar. Pero avui ha fet el canvi: va per casa com un rei, i no para de correr i miolar amunt i avall. Sera que per fi ha baixat de l'arbre?
El mes gracios de tot es que fa temps vam estar pensant de comprar un gatet, pero per mandra a donar el pas l'opcio va quedar desestimada. El fet de trobar-nos-el abandonat al carrer davant de casa, ho va deixar en safata. Es del barri! Com se sol dir en aquests casos, si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma.
Fins avui ha estat totalment acollonit: sota el sofa el 100% del temps, amagant-se de nosaltres, i gairebe sense menjar. Pero avui ha fet el canvi: va per casa com un rei, i no para de correr i miolar amunt i avall. Sera que per fi ha baixat de l'arbre?
El nom de Crispat? A l'hora de decidir el nom, tant el Santi i l'Adria com jo mateix ho teniem clar. No podia ser cap altre. I es que les paraules "crispat", "crispacio", "descrispeu-vos", etc., porten molt temps sent utilitzades a Shanghai per metaforitzar certs comportaments que solem tenir, especialment al sortir de farra.
Benvingut a Renmin, Crispat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario