Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 24 de febrero de 2012

L'OCCIDENT DE XINA

24.02.12

HONG KONG. A vegades, quan no se sap alguna cosa del cert es millor no parlar d'ella. Ahir em vaig equivocar: oficialment Hong Kong forma part de Xina. Ho he apres aquesta tarda durant la ruta turistica amb bus per la ciutat amb mes rascacels del mon.

Fa molt temps, els anglesos van acordar deixar en pau el nord de Xina a canvi que els xinesos els hi cedissin durant 150 anys les illes de Hong Kong. Aixi va ser, i aquests 150 anys van acabar el 1997, quan Hong Kong va ser retornat al gegant asiatic. Per tant, tot i la llibertat que te en tots els camps administratius excepte Defensa i Politica Exterior, Hong Kong es Xina.

Abans de saber tot aixo, al mati haviem anat a veure una de les principals atraccions turistiques de les illes de Hong Kong: "The Big Budha". Si que es gran si...




M'agrada Hong Kong! A simple vista s'hi veu una qualitat de vida molt superior a la de Shanghai i la resta de Xina. Com els hi comentava als pares al metro, per moments sembla que estiguem en una ciutat d'Occident en que els habitants tenen cara de xinos. En la meva opinio, son petits detalls els que em porten a pensar aixo: veig molta mes gent asseguda en terrasses parlant i fent vida social, gent que ve de fer esport amunt i avall, molts mes adults panxuts, families senceres juntes, etc. 

Aqui van unes quantes fotos del bus turistic d'aquesta tarda i nit.








Quin contrast totes aquestes vistes amb les de fa uns dies al mig de la selva vietnamita...

Publicado por en

3 comentarios:

  1. Toni25 de febrero de 2012, 1:22

    Hola, sóc el Toni Canyís. Quina enveja, totes aquestes fotos de Hong Kong. Si encara no hi heu anat, pregunteu per la zona d'edificis del centre que està connectada per sota terra. Ho fan perquè quan fa mal temps no hagin de sortir al carrer. Quan hi vaig ser ens hi van portar. També hi ha edificis que estan connectats per dalt, però em sembla que no s'hi pot accedir lliurement. A reveure i que us ho passeu bé.

    ResponderEliminar
  2. Anónimo25 de febrero de 2012, 4:58

    Ens ho estem passant molt be per aqui amb tu perque ets un bon guia. Sera perque ja ets mig xino?
    Lourdes i Jordi

    ResponderEliminar
  3. claire25 de febrero de 2012, 5:53

    Hola Nil, quina ciutat! si que sembla una ciutat occidental, però per les fotos diria fins i tot que sembla tan o més moderna que Nova York! jajaja M'agrada molt la foto del rascacel que es perd dins dels núvols.. :)
    Que vagi bé la visita a Hong Kong!

    Clara Canyís Cabutí

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)