Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 20 de febrero de 2012

AMB ELS PARES

20.02.12

SHANGHAI. Aixi es, nomes una hora despres d'aterrar a Shanghai des de Ho Chi Minh, els meus pares feien el mateix des de Barcelona, previa escala a Helsinki.

Ahir, com que estaven bastant tocats despres de 15 h de vol mes el consequent jet lag, vaig ser bo amb ells i els vaig deixar anar a dormir, tot i que fins ben entrada la tarda vam passejar pels llocs mes turistics de la ciutat.


Una de les coses que mes em van agradar va ser pujar fins a dalt del World Finantial Center, el 3r edifici mes alt del mon, amb 492 m d'alcada. El dia, tot i ser una mica emboirat - mes per contaminacio que per condicions climatiques -, era dels millors que he tingut a Shanghai en aquests mesos.

Com impactava la sensacio de tenir Shanghai als peus! Alguns no s'atrevien ni a apropar-se al vidre pel vertigen, eh pare!


Maria, et sona aquesta foto?

I no vull acabar l'entrada sense donar les gracies a l'Albert i la Montse per l'abric salvador que m'han enviat. Ara segur que per molt fred que faci sempre tindre un microclima dins d'ell!

I tambe gracies als avis per la carta, m'ha fet molta il.lusio. Llastima que l'altra que vau enviar es va perdre...En qualsevol cas, sapigueu que considerare la meva faceta com a novel.lista, la veritat es que amb el blog m'he adonat que m'agrada molt escriure.

Publicado por en

3 comentarios:

  1. Anónimo21 de febrero de 2012, 1:49

    Quina il.lusió em fa veure la foto del Nil amb els pares!!! Que bé que us ho passareu!!! Disfruteu molt, Nil i pares. Aquests dies faràs un altre tipus de turisme, més tranquil però no per això menys divertit. Molts petonets també per a la Lourdes i el Jordi. MARIA DOLORS

    ResponderEliminar
  2. Anónimo21 de febrero de 2012, 11:36

    Hola Nil, jordi i Lourdes!!! que macus que esteu!! estic segura que si l´estada del Nil s´allarga podrem veure aquesta foto ampliada amb el Pol i el Jan que segur que s´estan delint una mica, però és molt lluny i s´ha de fer per fases, per tant, paciència!! disfruteu molt segur Nil que seràs un bon gua i deixaràs més que sorpresos els pares en molts aspectes, esta sis mesos fora del niu fa creixer i espavilar-se,
    una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Anónimo21 de febrero de 2012, 13:25

      NIL!! FELICITATS una mica enderrerides.
      Que divertit és llegir-te. Quina il·lusió em fa seguir els teus dies viatgers. Sembla que tots viatgem una mica amb tu.
      Passa-t'ho molt bé i "disfruta de la companyia dels pares".
      Una abraçada i seguiré llegint-te
      Mercè

      Eliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)