HAIPHONG, VIETNAM. De bojos la primera etapa del nostre viatge en moto. Ni mes ni menys que 6 hores per fer poc mes dels 100 km que separen Hanoi de Haiphong. Abans de poder sortir de Hanoi vam haver de passar encara un parell de vegades pel mecanic, i es que la moto que ens han venut no va del tot fina. En aquest cas l'expressio "ens han venut la moto" crec que es molt adequada.
Els altres quatre tambe han comprat motos. Per tant, som 6 persones en 3 motos. I la nostra, la mes cara i la que pitjor funciona, ja que vam ser els primers a donar el pas endavant per realitzar aquesta aventura.
Ahir va ser una bogeria el trajecte fins a Haiphong. Vam fer-ne la meitat a les fosques, sense casco i per una carretera on el transit era boig: camions que creuaven, vehicles sense llums, de tant en tant algun suicida en contra direccio, etc. Molt perillos, ho se. No voliem comprar el casc a la ciutat per evitar-nos pagar diners innecessaris i despres el trajecte es va convertir en una contrarellotge per aprofitar la llum solar.
Les 6 hores es deuen a les multiples avaries que vam tenir pel cami i a quedar-nos sense benzina en dues ocasions. Sort del Jere i l'Oriol que ens van portar oli i benzina amb una ampolla d'aigua, quan a les 23h ens vam quedar tirats al mig del no res a 10 km de Haiphong. I dic el Jere i l'Oriol perque vam perdre el Manu i l'Alejandro, ja que al no tenir mobils no tenim forma de comunicar-nos. Ara ens hem retrobat a l'hostal via email, i ens disposem a arribar abans que es faci fosc al que havia de ser el nostre desti ahir: Halong Bay, una de les meravelles naturals del mon.
Foto d'ahir en una parada tecnica a una benzinera.
Aquests son el Jere i l'Oriol en moto. Vinga que ja som a Haiphong! Ens espera l'hotel...sense aigua calenta i compartint llit de matrimoni!
Avui mes i millor!
Nil,
ResponderEliminarm'encanta, gaudeixo i envejo la vostra aventura. No tinc cap dubte que serà present a la vostra memòria per sempre més.
Però, i perdó per fer-me pessat, no menyspreu el casc. De res serveixen els bons records si es perd el cap!!!!!
Sento l'instint paternal, però fent honor a "Polònia" i a en "Tardà", algú ho havia de dir.
Una abraçada.
JoC