02.11.12
SHANGHAI. Al 1803, Napoleo va observar referint-se a Xina: "aqui descansa un gegant adormit, deixeu-lo reposar que quan s'aixequi fara retronar el mon". Ha estat exactament aixi. En el pas d'una generacio, el gegant asiatic ha passat d'una posicio de marginalitat a ser pedra angular en la configuracio d'un nou ordre mundial que esta capgirant l'escenari global en tots els sentits. La Xina es el gran fenomen economic, politic, cultural i social de la nostra era. Un canvi de proporcions historiques comparable a la caiguda de Roma o al ressorgiment economic dels Estats Units al segle XIX.
Em sembla pertinent reflexionar sobre si som plenament conscients de la magnitud del repte que aixo suposa. Perque malgrat la seva creixent rellevancia, la Xina encara es veu com una realitat desconeguda per la majoria de nosaltres. A mi, a vegades la immensitat de Xina em supera. Ho he d'admetre, en general els xinos no em cauen be. Els trobo egoistes, maleducats, sense iniciativa, tancats en si mateixos i poc productius. I dic en general perque tambe tinc amics xinos que em cauen molt be i no penso aixo d'ells.
Malgrat que la xinesa no sigui la nacionalitat amb que prefereixo relacionar-me, no tinc alternativa. O m'adapto a ells i a la seva forma de fer, o estic fora. Perque cada cop mes son ells els que estan canviant les normes del joc. I jo vull jugar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario