SHANGHAI.
Fa exactament un any a aquesta hora, estava pedalant pujant el Coll de la Creueta, la meva muntanya preferida del Pirineu Catala. Era el dia abans d'emprendre el vol en aquesta aventura a Xina. Han passat moltes coses durant aquests 364 dies que ja porto a Asia. Anecdotes, vivencies, i gent nova que de ben segur mai oblidare. Com porto dient des de ja fa mesos, en aquest temps aqui he viscut tan intensament que m'atreviria a equiparar-ho als ultims 5 o 6 anys a Barcelona, on portava una vida, per dir-ho d'alguna manera, forca monotona.
Jo he canviat, aixo es irrefutable. Pero segueixo portant dins meu aquell Nil, i se que quan torni una part d'aquell Nil seguira ben viva.
Nostalgia a part, torno a ser a Shanghai, amb els pares ja aterrats a Barcelona, i preparant-me pels canvis que s'apropen. En les proximes setmanes haure comencat el segon curs d'Universitat a Xina, haure canviat de companys de pis i ja veurem si seguire amb les classes de xines, fent classes particulars a expatriats, etc.
A dia d'avui tot es forca confus, i aixo em fa estar un pel nervios pensant en el meu futur. En tot cas, estic content i amb ganes d'afrontar-lo. Acabo el post refllexiu d'avui amb unes quantes fotos dels darrers dies a Beijing.
No hay comentarios:
Publicar un comentario