Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 25 de agosto de 2012

AIXO JA S'ACABA...

26.08.12


BEIJING. Despres de tres dies a Shanghai i cinc a Beijing, avui es l'ultim dia amb la familia abans que dema al mati emprenguin el seu vol de retorn a Barcelona. Ahir, en el dia posterior a la visita a la Gran Muralla, vam anar al Temple del Cel al mati i al Mercat del Te a la tarda.








Tot i que la calor a Pequin no castiga tan com a Shanghai, les llargues caminates fan que acabem el dia bastant cansats. Per recuperar energies, els porto a diversos restaurants tipics xinesos. Tot i aixi, sembla que els espaguetis bolonyesa que fan a l'hotel siguin el plat predilecte de tots cinc. La frase del dia que ho resumeix tot, la del meu germa Jan: "Mai havia estimat tant Occident". Quin crack!




Foto del dia abans d'agafar el tren Shanghai - Beijing, amb els pares, els germans, els meus companys de pis i el Coque al Restaurant Da Marco. 


Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)