GUILIN.
Ahir acabava d'actualitzar el blog i marxava corrent cap a l'hostal a reunir-me amb els altres: tocava sortir a coneixer tambe com es la nit a Guilin. Si a Shanghai els occidentals ja som els diferents, fora de la gran ciutat encara mes. De fet, a la discoteca que vam anar erem els unics estrangers. I gracies a aixo tothom volia parlar, ballar i passar-s'ho be amb nosaltres.
No soc cap expert, pero a tot Xina les discoteques son molt diferents que a Europa. Aqui la pista de ball es forca petita. Gairebe tot el local son taules on els xinos mengen, beuen i disfruten de la musica. Fet aquest incis, i tornant al que estava dient, ahir anavem de taula en taula i tothom ens oferia de tot. Com que jo no volia beure alcohol, em vaig posar les botes a base de "palomitas", sindria i tot el que hi havia. No vaig fer gaires fotos, aquesta es una de les poques que tinc.
Aquest migdia, despres d'anar a menjar al Moro (algun dia prometo parlar del Moro, a qui ja considero un dels pilars de la meva vida a Xina), ha estat el moment de llogar una bici i anar cap al nord seguint el riu.
Igual que quan el Huang em va deixar la seva bici de carretera fa uns mesos, he disfrutat com un nen recordant velles i belles sensacions. Aquest cop, pero, ho he pogut fer per camins i envoltat de natura, i no pel centre de Shanghai. Han estat gairebe 3 hores en un dia especialment fred i amb una bici que gairebe es queia a trossos - normal tenint en compte que ens ha costat 1 euro llogar-la tota la tarda -, pero la sensacio de llibertat que he tingut ho ha valgut tot.
Dema al mati s'acaba la nostra estada a Guilin, ja que agafem un tren en direccio a Nanning (per sort aquest cop "nomes" seran 7 hores). En general la valoracio d'aquests quatre primers dies es molt positiva, espero que tot segueixi igual o millor.
Aquest es l'hostal on hem dormit aquests dies...per 4 euros la nit! Just a l'entrada hi ha un mural amb dedicatories, i en ell un burro catala acompanyat d'un escrit en la nostra llengua. Al final sera veritat que els catalans estem per tot arreu!
Nil,
ResponderEliminarnomés perqúe et quedi registrat en el blog els aconteixements paral.lels a Catalunya: mentre tu viatjaves en tren, caminant i en bici (no en avió) i trobaves un recordatori d'un ruc català a Xina, aquí, Spanair desapareixia amb tot el projecte que duia darrera. Curioses coincidències.
Una abraçada i a continuar amb l'aventura.
JoC
Hola Nil!! quin viatge! :)
ResponderEliminarSi els xinos ens inveeixen Catalunya, nosaltres els haurem d'invair a ells.. tot i que en un poble ja hi cabriem tots, oi? jajajaja
Que vagi molt bé la resta del viatge! :)
Clara Canyís Cabutí