GUILIN.
Novament dia de caminar molt, aquest cop sense sortir de Guilin. Hem dormit fins tard, pero aixo no ha impedit dirigir-nos rapidament cap al nord, en teoria per veure part de la muralla de la ciutat. Al final no ho hem fet, ja que l'entrada s'escapava de pressupost, pero gracies a les cames i a tenir molt temps hem vist altres llocs fantastics sense pagar ni un centim.
A Shanghai a vegades es poden veure gimnasos de carrer, pero Guilin n'esta ple! En ells s'hi sol veure gent gran. Obviament no son gaire sofisticats i semblen mes atraccions per nens que per fer exercici. En un ens hi hem passat una bona estona, fent mes el tonto que no pas una altra cosa. Es el que te caminar per caminar per una ciutat sense cap objectiu concret. Simplement fem el que ens ve de gust en cada moment, coneixem la ciutat per dins.
Arribats a aquest punt, es hora de parlar del Manu. Ell es de Touluse, i el considerem croissant i no frances. Els francesos mai m'han caigut be, i pel que es veu no soc l'unic a qui li passa, a Shanghai he descobert que es una opinio generalitzada al mon. El Manu, per aixo, es una de les excepcions. Es un crack!
Abans del viatge ja sabia que era una cabra boja, pero aquests tres dies m'ho han acabat de confirmar, i fins i tot esta superant les meves expectatives. Ell ja ha reconegut que es hiperactiu diagnosticat per un metge. Sincerament, no cal que ho juri. Muntanya, escales o cosa que veu per investigar, la investiga. I mai es cansa! Aqui van uns quants exemples grafics. I els que queden en les proximes 3 setmanes! La cosa promet...
No hay comentarios:
Publicar un comentario