Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 27 de noviembre de 2011

POBLE DE DONGSHAN

27.11.11
SHANGHAI. Ahir va tornar a haver-hi sortida amb l'assignatura "Shape and Growth of Towns and Villages of China" (nom molt curt per cert), aquest cop a Dongshan, un poble a 100 km de Shanghai.



El poble en si era maco, pero com l'altra vegada hi van haver diversos "fails" que al dia seguent es converteixen en anecdotes.

Primer, a l'anada l'autocar es va espatllar a 10 km d'arribar i vam haver de caminar fins que al cap de una mitja hora ens va recollir un altre autocar.

Despres, vam dinar en un restaurant tipic del poble i com que la carta estava en xino i ningu l'entenia del tot, vam demanar plats de forma aleatoria. El resultat va ser que tots eren de verdures estranyes i molt dolentes, aixi que gairebe ens vam haver de conformar amb menjar arros blanc...


Finalment, l'hora que ens havia de recollir l'autocar per tornar a Shanghai era les 14.30. Doncs be, no vam sortir fins les 17.15 h, ja que per segona vegada l'autocar que havia de venir es va espatllar a mig cami.

En qualsevol cas, va ser un bon dia en companyia d'amics i en un entorn diferent de l'habitual, respirant una mica d'aire net, que a vegades tambe va be.

1 comentario:

  1. Hola Nil,
    Avui he fet un repàs del teu blog i m'ha deixat molt tranquil veure que estàs be, vas entenent lo complicats que son els xinesos, però al estar rodejat d’estrangers et permet relativitzar-ho tot. Els xinesos són molt diferents, però aviat seran els amos del mon, i el fet d’estar aquí coneixent-los, et pot donar unes oportunitats immillorables de cara al teu futur.
    El futur per aquí està fotut, el PP majoria absoluta, i els catalans que no ens posem d’acord per a plantar cara.
    Segueix be.
    xavier

    ResponderEliminar