Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 24 de noviembre de 2011

COM EM CUIDEN. MIL GRACIES!

24.11.11
SHANGHAI. Siiiiiiii!! Tornant de classe de xino, la porta de l'habitacio no m'obria, he baixat a la recepcio de la residencia per veure que passava i m'han dit que era perque m'havia arribat un paquet. Ja l'esperava un dia d'aquests, pero aixo no treu que m'hagi fet moltissima il.lusio. Buff!! Ara perque tinc la panxa plena, pero dema "l'atracon" de pernil, Muesli i galetes promet ser epic!


Com es troben a faltar aquestes coses que quan les tens cada dia ni penses en elles pero quan fa 3 mesos que no les pots tastar ni veure es converteixen en platoniques. Perdoneu, pero algu ho havia de dir!

No hay comentarios:

Publicar un comentario