SHANGHAI.
Segurament m'ho mereixo, per no cuidar-me. Pero si jo mateix ja ho veia a venir i no he fet res per evitar-ho...Les ultimes setmanes he forcat massa la maquina portant una vida sense horari fix i dormint poc i a deshores, i ara ho estic pagant. Ja portava dies al limit, pero dimarts va ser el detonant quan, tot i veure que ja no anava fi, vaig sortir amb la resta de catalans i vam acabar a les 3 de la matinada veient el Barca a casa...
El resultat de tot plegat es que porto les ultimes 48h al llit, a vegades suant i a vegades congelat, sortint de l'habitacio nomes per menjar arros o sopa, dutxar-me, prendre medicaments i beure aigua, molta aigua.
No m'agrada gens la sensacio que el temps vagi passant i jo estigui al llit sense poder aprofitar-lo. Quina impotencia...Em vull trobar be ja!
Hola Nil!!!
ResponderEliminarEm fa molta illusió poder saber el que vas fent.
M'ha xocat això de recuperar el dies de festa.
Aquesta setmana de palmons i mones he pensat més en tu.
He vist les pastilles que tens i només en conec el paracetamol, vigila les altres tenen unes lletres molt estranyes.Je,je.
Cuida't i descansa si el cos t'ho demana.
Petons
Mercè
l'Àvia Rosa et diu que facis cas de la medecina xinesa perquè és força efectiva i dona bons resultats. Vigila amb les pastilles! ah!! i amb el "red bull",jajajaaaaa... que podries volar fins a la lluna!. L'àvia també es queda encantada de les teves dots d'escriptor, no paris i segueix endavant!!Pensem molt amb tu... T'estimem.Avis Cabutí
ResponderEliminarTenim a la TiaSat aquí i et diu:
"no deixis de ser català per molt xinès que et sentis" i recorda sempre les teves rutes amb bici per terres catalanes.Una abraçada
Jo també m'he posat al dia llegint els teus posts de febrer i març. Impressionant!!!!
ResponderEliminarLa veritat és que il·lusiona veure els reptes que et vas posant i que no pares...
Endavant i força que estas vivint coses molt més rellevants que les que estaries vivint a Barcelona.
Potser quan tornis ja serem independents... o no existirem... el que està clar és que aquí anem de mal a pitjor en política, economia, etc.
Un petó,
Oriol BV.