Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 16 de diciembre de 2011

LA VOLTA DEL MANICOMI

17.12.11
SHANGHAI. Ja m'he estructurat mentalment com em dividire el temps, i excepte l'examen de Concrete Structure, el dia 4 de Gener, la resta els veig be. Sembla que he aconseguit entrar en una mini rutina que m'esta permetent avancar en l'estudi una mica. Aquests son els cinc examens que he de fer i els dos treballs que he d'entregar, amb les seves corresponents dates.


Per desconectar, estic fent bastant esport cada dia. Combino un dia de gimnas amb un dia d'anar a correr. Quan surto a correr vaig a descobrir carrers al voltant de la uni. Es molt gracios perque hi vaig amb pantalons curts i maniga curta, i ja m'han aturat mes d'una vegada per fer-me fotos. Encara no se si es per la vestimenta d'estiu, pel tatuatge que tinc en xino a la cama, o perque soc molt guapo ("chist").

Potser perque aquests darrers dies he incrementat la quantitat d'esport, penso molt en tot el que feia en bici a Barcelona. Que be que m'anirien ara els 5 o 6 Tibidabos que solia fer els dies que volia desfugar-me. O per que no la volta del manicomi? Aquesta volta consistia en anar a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola i donar voltes durant 2 o 3 hores de rotonda a rotonda. Cada volta son nomes 2 km (menys de 4 minuts). Tothom em deia que com podia passar-me 3 hores fent 50 voltes al mateix lloc, que acabaria boig. Per aixo la vaig batejar amb aquest nom.


Aquesta foto es l'ultima que tinc dalt de la bici, just abans de deixar-la a la casa de Sant Feliu, on m'esta esperant per quan torni. Et trobo a faltar!


No hay comentarios:

Publicar un comentario