Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 15 de diciembre de 2011

ADEU A LA BONA VIDA

15.12.11
SHANGHAI.


Des del diumenge, amb la ressaca del Madrid-Barca, que he entrat en una fase de nervis i angoixa que fins ara no havia tingut aqui a Xina. Dilluns ja tenim un examen, i la resta en les proximes tres setmanes.

Aquests dies es quan m'adono que he estat vivint massa be, i que ara s'ajunta tot. En el fons no es res nou, ja que cada periode d'examens de Camins es la mateixa historia. Pero el fet d'estar lluny de casa i d'haver fet molt menys (per no dir res) del que hauria d'haver fet en alguna assignatura m'esta fent entrar en un estat d'anim no gens bo.

I aixo s'ajunta amb el Nadal, epoca que mai m'ha agradat perque sembla que tothom sigui molt felic. En fi, no se si aixo es la crisi que deien dels tres mesos, pero si es aixi espero que no duri gaire. Espero que el dia 4, quan hagi acabat els examens, tot torni a ser com abans...

1 comentario:

  1. Hola Nil, anims que te'n sortiràs! i tots pensem molt amb tú.
    Demà et trucarem
    Un petó
    Lou

    ResponderEliminar